En referència sobre l´article aparegut a la vostra web “Els tribunals anul·len el reglament d'accés motoritzat als espais naturals a instàncies de DEPANA (octubre 2003)

En primer lloc vull donar-vos l'enhorabona per la feina que en benefici de la protecció de la natura realitzeu, sense col·lectius com el vostre, les diferents administracions funcionarien de ben segur de diferent forma en les qüestions de Medi Ambient.

Sóc un practicant de la moto de muntanya, (des de fa mes de 20 anys) i he quedat molt sorprès per la resolució del TSJC, encara que suposo que per a vosaltres és una bona notícia.

No entenc perquè teniu tanta animadversió cap a nosaltres, com passa en tots els col·lectius hi ha gent de molt diferent condició i no es pot generalitzar, com a conseqüència de judicis de vegades precipitats. ¿Es que som els únics i principals culpables del deteriorament del planeta? Estic convençut que hi ha molta gent que no munta en moto i té una actitud menys responsable amb el medi ambient que la majoria de motoristes.

El decret 166/1998 va ser una bona notícia per a nosaltres, després d'una llei (9/1995) que deixava sense opcions als usuaris de la moto de camp. Quan va néixer aquesta llei, penso que tenia una sèrie de bones intencions però no s'han portat a terme. Es deia que deurien existir una sèrie de zones específiques per als usuaris, i un mapa de tots els camins existents, amb unes regulacions concretes. Això no sol no s'ha aplicat, sinó que a més les associacions ecologistes com pot ser la vostra, es neguen a cedir i acreditar llocs on sigui factible situar aquestes àrees, i elaborar una xarxa de camins pels quals poder circular sense ser denominats delinqüents.

Qualsevol activitat que es realitzi en el medi natural, deu ser regulada, (caça, pesca, mountain bike, excursionisme, etc.) en això estic d'acord i el que no compleixi amb l'establert que sigui durament castigat. Es clar que una cosa és regular i una altra molt distinta és prohibir.

Aleshores, ¿què fem els usuaris de la moto de camp? Seguir en la il·legalitat,  encara que és una situació que no ens agrada. La majoria som persones de bé.

Només volem gaudir del nostre esport en harmonia amb el medi ambient (si el mitjà on ens movem desapareix el nostre esport també) per això estem implicats en la seva conservació.

El Tribunal Superior de Justícia, en el moment que anul·la el decret de 166/1998, està revocant un dret constitucional bàsic, recollit en la constitució espanyola, la qual diu que tot ciutadà té dret a circular lliurement pels camins de tot  el territori nacional. Quants camins hi ha al bosc de mes de 4 mts?

Si el que voleu és que això s'acabi, convoqueu a la Generalitat, que vagin als fabricants e   importadors de motos i que tanquin de cop sense més, tots els treballadors al carrer, segur que es conformen amb la temuda suspensió de pagaments. Després aneu a veure al molt honorable Sr. Jordi Pujol i li pregunten perquè convoquen als nostres esportistes cada vegada que guanyen un títol mundial (any sí, any també).  O s´acava amb el problema d'arrel, o busquem entre tots  un consens, doncs fins ara no l'ha hagut.

 

Però el que no admeto, i és el motiu que  m'ha impulsat a enviar-vos aquest correu, és que ens acuseu sense més dels incendis d'aquest estiu. És inadmissible, acusar-nos d'alguna cosa que mai hem fet i  a sobre sense proves. Ho entendria si vingués de qualsevol administració doncs és una manera de “amagar” responsabilitats i el fons del problema (econòmic / especulatiu, en la majoria dels casos) .

Us parlaré en primer lloc, de l'incendi que més m'ha impactat aquest estiu per viure-ho en les meves pròpies carns, el de Sant Llorenç de Savall. El foc va començar en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, just un dia després que els seus encarregats apareguessin a la televisió dient que s'anaven a tancar les portes. ¿Sabeu quin dia? El mateix dia del patró del parc, quan el dia 10 d'Agost de fa 25 anys enrera, es va instaurar el Parc Natural, ¿casualitat?. Ho dubto, hi ha un missatge subliminar que algú segur l'entén. No van ser les motos, clar que no. Va començar sobre les 16:30h, en la Vall d´Horta i clarament provocat, amb unes cordes impregnades de combustible en tres indrets diferents. El possible autor dels fets va utilitzar un vehicle amb matrícula de Tarragona, i en el seu interior cordes i bidons plens de combustible. Aquest mateix vehicle pocs dies abans va estar a Talamanca, municipi que té part dels seus terrenys en el mateix parc natural. Sembla ser que el propietari del esmentat vehicle s'ha confessat autor d´aquest incendi, però tot això està molt callat per part de les autoritats de la zona.

Els incendis els provoquen persones amb problemes psicològics greus, persones amb interessos econòmics i/o polítics, però mai els motoristes i demés usuaris motoritzats.

Encara que no us agradi que circulem pel bosc, no ens utilitzeu com expiatori dels problemes reals als quals està sotmès l'entorn natural.

No ens mireu com enemics, podem treballar junts en defensa del Medi ambient.

En l'esmentat incendi vam estar amb les nostres motos, en jornades de treball interminables, ajudant en tot el que vam poder. Gràcies a les motos que tant odieu i al nostre coneixement del bosc, vam poder guiar els camions de bombers, ADF´s i voluntaris de la forma més ràpida possible als llocs als quals s'apropava el foc. Jo a les meves esquenes, duia aigua, menjar, queviures i notícies entre cotxes de bombers. M'indigna que ens acuseu dels incendis, per que encara que en un col·lectiu com el nostre hagi gent mes o menys implicada en la conservació del mitjà ningú pel simple fet de ser motorista vol que la forest es cremi.

Els motoristes pensem que no tots els camins deurien estar-nos prohibits, ja que molts d'ells a causa de el seu desús s'estan perdent, i això és dolent també per a la conservació dels mateixos. (En cas d'incendi els camions no poden arribar a tots els llocs i els mitjans aeris no poden arribar-hi durant la nit)

Entenem que una regulació realista i rigorosa que ens permeti accedir a una sèrie de camins per a poder circular per les nostres muntanyes, amb respecte no deu suposar cap perjudici al Medi ambient i ens impliqués mes si cap en la seva conservació.

Aquests són temes llargs de debatre, i sincerament m'agradaria que em responguéssiu a aquest e-mail, i em diguéssiu la vostra opinió referent a aquest tema.

Us agraeixo l'atenció prestada i us agraeixo per endavant la vostra resposta.

Moltes gràcies.

AMVER ( Associació d’ Usuaris de la Moto Verda )