ELS TRIBUNALS ANUL.LEN EL REGLAMENT DE LA LLEI DE CIRCULACIÓ MOTORITZADA A INSTÀNCIES DE DEPANA


La Sentència nº 554/2003 de la Secció 5a. del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 11 de juny de 2.003 anul.la part del Decret 166/1998, el qual desplega reglamentàriament la Llei 9/1995 de circulació motoritzada pel medi natural. Aquesta sentència declara nuls, a instància de DEPANA, dos articles del Decret per contradir de manera més que evident l'articulat de la seva Llei de base, és a dir, la Llei 9/1995.

1. L'amplada del camins per on es pot circular és, sens dubte, de 4m:
En primer lloc, s'anul.la l'art. 5 b i c del Decret 166/1998, que recollien que no es podia circular en moto per pistes i camins en terrenys forestals si eren inferiors a 2 metres d'amplada o a 3 metres si es tractava de cotxes. Si comparem amb el contingut de l'art. 6 .2 de la Llei que prescriu que:

"Als espais naturals inclosos en el PEIN no declarats d'interès especial i en els terrenys forestals s'autoritza la circulació per les pistes i camins forestals pavimentats i els d'amplada igual o superior a 4 metres"
Resulta tan obvi que s'infringeix el sentit literal de la Llei del 1995, que el TSJC ho declara "nul de ple dret", malgrat que la representació de la Generalitat defensava que el Decret 166/98 només "aclarava" el sentit de l'art. 6 del text legal. Com tothom sap, les diposicions reglamentàries que incompleixin les normes amb rang de llei són radicalment nul.les, ente altres coses, per simple raó del principi constitucional de jerarquia normativa.

Si bé mai ha deixat d'estar fixada aquesta amplada objectiva de 4 m per als camins no pavimentats en terreny forestal (perquè ho establia la Llei), ara s'han acabat els possibles equívocs que introduïa aquesta norma de la Generalitat. Resulta curiós que un dels elements més notables de la Llei de 1995, que va ser àmpliament aplaudit pels agents socials afectats per l'excés de circulació motoritzada pel medi natural, hagi estat un dels punts rebaixats pel Decret. Per aquesta causa és molt important que el TSJC hagi tornat les coses al seu lloc i no quedin escletxes a la interpretació restrictiva al trànsit en el medi forestal.

2. Les fiances en cas de competició segueixen essent obligatòries
El segon article anul.lat fa referència a les fiances que s'han de dipositar en cas de dur a terme una competició esportiva motoritzada pel medi natural. Així, l'art. 24.3 de la Llei 9/1995 recull que els Ajuntaments "han d'exigir" el dipòsit d'una fiança en cas de competicions esportives motoritzades per garantir la restauració dels possibles danys que pugui causar la competició. Per contra, l'art. 29.1 del Decret deia que els Consistoris "podien demanar " una fiança als promotors. Un altre cop resulta evident que la jerarquia normativa no admet aquest tipus de llicències a les normes reglametàries i el TSJC ho ha tornat a declarar nul de ple dret. La fiança és, per llei, obligatòria i no pas facultativa.


Aquests dos elements anul.lats són una obvietat: tothom sap que els reglaments han de respectar íntegrament el tenor literal de les lleis que els justifiquen directament. El fet que una entitat ecologista hagi de dedicar recursos humans i econòmics i 5 anys de plet per aconseguir aquesta decisió del Tribunal que és tan evident, marca clarament on està el grau de consens amb el sector conservacionista en la matèria de circulació motoritzada. A més, no és només que DEPANA hagués expressat per escrit i amb anterioritat al Decret que eren il.legals, sinó que l'informe que va redactar la pròpia Assessoria Jurídica del Departament de Governació de la Generalitat a propòsit d'aquest Decret ja ho havia advertit, així com també pel Consorci Forestal, Asaja, i el Consell de Protecció de la Natura. Tot plegat va ser ignorat pel Departament de Medi Ambient (llavors incardinat a Agricultura, Ramaderia i Pesca).
Sens dubte escoltar a un òrgan assessor de la Generalitat i a les entitats que col.laboren en el si dels òrgans que gestionen la protecció de la natura a casa nostra com el Consell de Protecció de la Natura de Catalunya evitarien que, per sistema, s'hagués d'acudir als Tribunals per dirimir afers tan obvis com el que ens ocupa.

Aquest assumpte de la circulació motoritzada està íntimament lligat amb els incendis forestals. Ara, després de tot el que ha passat aquest estiu, abans de llençar-se sense pensar a fer més pistes, carreteres i vials dins del bosc, caldria plantejar-se una reflexió profunda sobre l'escàs grau d'aplicació de la Llei 9/1995. Ara seria el moment de desplegar realment aquesta Llei i establir un règim molt menys permissiu sobre la circulació pel bosc, especialment en èpoques de perill d'incendi. Esperem que aquesta Sentència sigui un revulsiu sobre aquesta situació i una Llei ,que pot ser molt útil per a la prevenció d'incendis forestals, comenci a ser aplicada amb un cert rigor per part de totes les institucions. Sens cap mena de dubte, tots en sortirem guanyant.

Podeu consultar la Sentència a la web de DEPANA Per més informació truqueu al 93.210.46.79








--------------------------------------------------------------------------------


La reproducció del texte queda expressament autoritzada, sempre que s'indiqui la procedència.

© DEPANA, 2003