
ELS TRIBUNALS ANUL.LEN EL REGLAMENT DE LA LLEI DE CIRCULACIÓ
MOTORITZADA A INSTÀNCIES DE DEPANA
La Sentència nº
554/2003 de la Secció 5a. del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 11
de juny de 2.003 anul.la part del Decret 166/1998, el qual desplega
reglamentàriament la Llei 9/1995 de circulació motoritzada pel medi natural.
Aquesta sentència declara nuls, a instància de DEPANA, dos articles del Decret
per contradir de manera més que evident l'articulat de la seva Llei de base, és
a dir, la Llei 9/1995.
1. L'amplada del
camins per on es pot circular és, sens dubte, de 4m:
En primer lloc,
s'anul.la l'art. 5 b i c del Decret 166/1998, que recollien que no es podia
circular en moto per pistes i camins en terrenys forestals si eren inferiors a 2
metres d'amplada o a 3 metres si es tractava de cotxes. Si comparem amb el
contingut de l'art. 6 .2 de la Llei que prescriu que:
"Als espais naturals
inclosos en el PEIN no declarats d'interès especial i en els terrenys forestals
s'autoritza la circulació per les pistes i camins forestals pavimentats i els
d'amplada igual o superior a 4 metres"
Resulta tan obvi que
s'infringeix el sentit literal de la Llei del 1995, que el TSJC ho declara "nul
de ple dret", malgrat que la representació de la Generalitat defensava que el
Decret 166/98 només "aclarava" el sentit de l'art. 6 del text legal. Com tothom
sap, les diposicions reglamentàries que incompleixin les normes amb rang de llei
són radicalment nul.les, ente altres coses, per simple raó del principi
constitucional de jerarquia normativa.
Si bé mai ha deixat
d'estar fixada aquesta amplada objectiva de 4 m per als camins no pavimentats en
terreny forestal (perquè ho establia la Llei), ara s'han acabat els possibles
equívocs que introduïa aquesta norma de la Generalitat. Resulta curiós que un
dels elements més notables de la Llei de 1995, que va ser àmpliament aplaudit
pels agents socials afectats per l'excés de circulació motoritzada pel medi
natural, hagi estat un dels punts rebaixats pel Decret. Per aquesta causa és
molt important que el TSJC hagi tornat les coses al seu lloc i no quedin
escletxes a la interpretació restrictiva al trànsit en el medi forestal.
2. Les fiances en cas
de competició segueixen essent obligatòries
El segon article
anul.lat fa referència a les fiances que s'han de dipositar en cas de dur a
terme una competició esportiva motoritzada pel medi natural. Així, l'art. 24.3
de la Llei 9/1995 recull que els Ajuntaments "han d'exigir" el dipòsit d'una
fiança en cas de competicions esportives motoritzades per garantir la
restauració dels possibles danys que pugui causar la competició. Per contra,
l'art. 29.1 del Decret deia que els Consistoris "podien demanar " una fiança als
promotors. Un altre cop resulta evident que la jerarquia normativa no admet
aquest tipus de llicències a les normes reglametàries i el TSJC ho ha tornat a
declarar nul de ple dret. La fiança és, per llei, obligatòria i no pas
facultativa.
Aquests dos elements
anul.lats són una obvietat: tothom sap que els reglaments han de respectar
íntegrament el tenor literal de les lleis que els justifiquen directament. El
fet que una entitat ecologista hagi de dedicar recursos humans i econòmics i 5
anys de plet per aconseguir aquesta decisió del Tribunal que és tan evident,
marca clarament on està el grau de consens amb el sector conservacionista en la
matèria de circulació motoritzada. A més, no és només que DEPANA hagués
expressat per escrit i amb anterioritat al Decret que eren il.legals, sinó que
l'informe que va redactar la pròpia Assessoria Jurídica del Departament de
Governació de la Generalitat a propòsit d'aquest Decret ja ho havia advertit,
així com també pel Consorci Forestal, Asaja, i el Consell de Protecció de la
Natura. Tot plegat va ser ignorat pel Departament de Medi Ambient (llavors
incardinat a Agricultura, Ramaderia i Pesca).
Sens dubte escoltar a
un òrgan assessor de la Generalitat i a les entitats que col.laboren en el si
dels òrgans que gestionen la protecció de la natura a casa nostra com el Consell
de Protecció de la Natura de Catalunya evitarien que, per sistema, s'hagués
d'acudir als Tribunals per dirimir afers tan obvis com el que ens ocupa.
Aquest assumpte de la
circulació motoritzada està íntimament lligat amb els incendis forestals. Ara,
després de tot el que ha passat aquest estiu, abans de llençar-se sense pensar a
fer més pistes, carreteres i vials dins del bosc, caldria plantejar-se una
reflexió profunda sobre l'escàs grau d'aplicació de la Llei 9/1995. Ara seria el
moment de desplegar realment aquesta Llei i establir un règim molt menys
permissiu sobre la circulació pel bosc, especialment en èpoques de perill
d'incendi. Esperem que aquesta Sentència sigui un revulsiu sobre aquesta
situació i una Llei ,que pot ser molt útil per a la prevenció d'incendis
forestals, comenci a ser aplicada amb un cert rigor per part de totes les
institucions. Sens cap mena de dubte, tots en sortirem guanyant.
Podeu consultar la
Sentència a la web de DEPANA Per més informació truqueu al 93.210.46.79
--------------------------------------------------------------------------------
La reproducció del
texte queda expressament autoritzada, sempre que s'indiqui la procedència.
© DEPANA, 2003